diumenge, 10 de desembre de 2017

Segunda Reunión del Barcelona Clínic Autoimmunity - Alumni en Cancún (México) durante el 5º Congreso Latinoamericano de Autoinmunidad



El 27 de noviembre de 2017 tuvo lugar la 2ª Reunión del Barcelona Clinic Autoimmunity - Alumni, que consistió en un acto científico que tuvo lugar como sesión paralela del 5º Congreso Latinoamericano de Autoinmunidad que se celebró en Cancún (México), donde diversos miembros de este club de Alumni efectuaron las presentaciones orales de las comunicaciones que les habían sido aceptadas al congreso, seguido por una cena de grupo en un restaurante de aquella ciudad. 
El Barcelona Clinic Autoimmunity - Alumni aglutina a los más de 600 antiguos residentes y becarios, procedentes de más de 25 países diferentes, que han efectuado estancias formativas y proyectos de investigación en el Servicio de Enfermedades Autoinmunes del Hospital Clínic de Barcelona y en el equipo IDIBAPS de Enfermedades Autoinmunes Sistémicas, que dirige el Dr. Ricard Cervera, desde que en 1986 se creó la primera estructura organizativa estable dedicada a las enfermedades autoinmunes en el Hospital Clínic de Barcelona, la Unidad de Investigación en Enfermedades Autoinmunes Sistémicas, precursora del actual Servicio de Enfermedades Autoinmunes. La 1ª Reunión de este club de Alumni se llevó a cabo el 19 de septiembre de 2013 en Río de Janeiro (Brasil), como sesión paralela del 4º Congreso Latinoamericano de Autoinmunidad.


En la fotografía superior, de izquierda a derecha: Rosa Serrano (España/Argentina), Jhonatan Losanto (Paraguay), Ernesto Cairoli (Uruguay), Manuel Ugarte (Perú), Gabriel Elizaur (Paraguay), Mario García-Carrasco (México), Ricard Cervera (Cataluña), José A. Gómez-Puerta (Colombia/Cataluña), Paula Burgos (Chile), Alejandra Alvarez (Chile), Claudio Galarza (Ecuador), Graciela Bercetche (Uruguay), Carlos Vasconcelos (Portugal), Verônica Vilela (Brasil) y Carlos Toro (Colombia).
En las fotografías inferiores, imágenes de la cena.


dissabte, 9 de desembre de 2017

Dos estudis del Grup de Recerca en Vasculitis de l'IDIBAPS-Hospital Clínic de Barcelona publicats al New England Journal of Medicine proposen nous tractaments per a les vasculitis sistèmiques

En dos estudis publicats al New England Journal of Medicine en els que ha participat el grup de recerca de Vasculitis (Equip de Malalties Autoimmunes Sistèmiques) liderat per la Dra. Maria Cinta Cid de l’IDIBAPS-Hospital Clínic de Barcelona, es proposen noves opcions de tractament per a dos tipus de vasculitis, malalties rares que es caracteritzen per la inflamació crònica dels vasos sanguinis. En els dos casos, els tractaments són més eficaços que el placebo i permeten rebaixar les dosis de corticoides que fins ara rebien els pacients.
Les vasculitis sistèmiques són un grup heterogeni de malalties òrfenes que afecten vasos de diferents mides, per a les quals els tractaments actuals no aconsegueixen remissions sostingudes en el 60% dels pacients i s’acompanyen de molts d’efectes secundaris. Poden afectar artèries, venes o capil·lars i es produeixen quan el sistema immunitari els ataca. Segons la zona afectada i el tipus d’inflamació, les manifestacions clíniques poden variar molt i ser més o menys greus. “Poden provocar des d’infarts, ceguesa o paràlisis de mans i peus, fins a mala irrigació als budells”, assenyala Maria Cinta Cid.
Una de les principals dificultats és el diagnòstic precoç ja que els símptomes són molt variables i al principi es poden confondre amb altres afeccions menys greus. D’altra banda, els tractaments, basats fonamentalment en l’administració de corticoides i altres immunodepressors, han evolucionat molt poc des dels anys 50 i 60 i des d’aleshores, bàsicament s’ha après a dosificar el tractament i prevenir-ne els efectes secundaris.
Els eosinòfils com a diana per al tractament d’una vasculitis de vas petit
El primer estudi publicat al NEJM proposa una alternativa de tractament que permet reduir la dosi de corticoides i millorar els símptomes en un tipus de vasculitis de petit vas, la poliangiitis granulomatosa eosinofílica. Hi van participar 136 pacients refractaris. Aquesta malaltia es caracteritza per tenir un recompte molt elevat d’eosinòfils, un tipus de glòbuls blancs. L’objectiu de l’estudi era saber si donar mepolizumab, un anticòs monoclonal dirigit contra els eosinòfils que s’utilitza per al tractament de l’asma eosinofílica greu, reduïa el nivell d’eosinòfils i millorava els símptomes. Així, la meitat dels pacients va rebre l’anticós i l’altra meitat placebo, a més a més del tractament habitual.
Els resultats demostren que més del 30% dels pacients refractaris que van ser tractats amb mepolizumab i només un 3% dels que van rebre placebo es van mantenir en remissió durant el període d’estudi (objectiu primari) explica Maria Cinta Cid. Els qüestionaris d’asma i manifestacions nasosinusals van ser significativament millors al llarg de l’estudi en els pacients que rebien mepolizumab els quals van rebre tambe dosis significativament inferiors de corticoides.
Un anticòs monoclonal com alternativa per al tractament de l’arteritis de cèl·lules gegants
El segon estudi, es centra en l’arteritis de cèl·lules gegants, una vasculitis de vas gran, la vasculitis sistèmica més comú en el nostre entorn. Demostra que el tractament amb tocilizumab, un anticós monoclonal que bloqueja el receptor de la IL-6, una de les citocines que està relacionada amb una major activitat de la malaltia, augmenta de forma molt significativa la taxa de remissió. En l’estudi hi van participar 251 pacients i es va fer un seguiment durant un any. En els grups que van rebre l’anticòs amb una pauta de corticoides de 6 mesos de durada la taxa de remissió va arribar al 56%, mentre que en els que van rebre placebo, va ser, com a molt, del 18%.
Aquestes opcions de tractament suposen una millora molt important pel que fa al maneig dels pacients amb vasculitis, ja que la taxa de remissió de la malaltia augmenta en els dos casos”, afirma Maria Cinta Cid. “A més, permeten que la dosi de corticoides que reben els pacients sigui menor, amb el que disminueixen els severs efectes secundaris i millora la qualitat de vida”, conclou.
Referència dels articles:
Wechsler ME, Akuthota P, Jayne D, Khoury P, Klion A, Langford CA, Merkel PA, Moosig F, Specks U, Cid MC, Luqmani R, Brown J, Mallett S, Philipson R, Yancey SW, Steinfeld J, Weller PF, Gleich GJ; EGPA Mepolizumab Study Team.
N Engl J Med. 2017 May 18;376(20):1921-1932. doi: 10.1056/NEJMoa1702079.
Stone JH, Tuckwell K, Dimonaco S, Klearman M, Aringer M, Blockmans D, Brouwer E, Cid MC, Dasgupta B, Rech J, Salvarani C, Schett G, Schulze-Koops H, Spiera R, Unizony SH, Collinson N.
N Engl J Med. 2017 Jul 27;377(4):317-328. doi: 10.1056/NEJMoa1613849.

dissabte, 25 de novembre de 2017

Nombramiento de José-Alfredo Gómez-Puerta como Jefe del Servicio de Reumatología del Hospital Clínic de Barcelona


El Dr. José-Alfredo Gómez-Puerta tomó posesión el pasado mes de octubre de la plaza de Jefe del Servicio de Reumatología del Hospital Clínic de Barcelona. 
El Dr. José-Alfredo Gómez-Puerta es ex-fellow del Servicio de Enfermedades Autoinmunes del Hospital Clínic de Barcelona (1997-2012) y de la Lupus Unit del St. Thomas’ Hospital de Londres (2001), centros en los que realizó su tesis doctoral sobre el síndrome antifosfolipídico bajo la dirección de los Dres. Ricard Cervera y Munther A. Khamashta, así como del Brigham and Women’s Hospital de la Harvard University (2012-2014), donde realizó un Máster en Salud Pública. Desde el año 2014 desarrollaba su labor en el Grupo de Inmunología Celular e Inmunogenética (GICIC) y el grupo de Reumatología de la Universidad de Antioquia (Medellín, Colombia). 
Entre otros galardones, el Dr. Gómez-Puerta ha obtenido el premio Emilio Letang (2008) del Hospital Clínic de Barcelona al mejor residente de la promoción 2004-2008 y el premio Fernando Chalem a la Excelencia en Reumatología (2013) de la Asociación Colombiana de Reumatología.

dimarts, 3 d’octubre de 2017

La Universidad de Barcelona condena enérgicamente la violencia ejercida durante el 1 de Octubre



Como respuesta a esta grave vulneración de derechos y libertades, la UB da su apoyo al “paro de país” de hoy martes 3 de octubre. Asimismo, la Universidad hace un llamamiento al conjunto de fuerzas políticas y sociales de España y de Europa para que hagan todo lo que sea necesario con el fin de garantizar los derechos fundamentales y las libertades de la ciudadanía de Cataluña.
En una carta abierta, el rector de laUB manifiesta que también es preciso condenar con toda nuestra fuerza la intervención financiera de las universidades y centros de investigación catalanes por parte del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas de España. Esta medida cautelar bloquea totalmente nuestro funcionamiento ordinario.
Asimismo, el rector indica que cualquier acción que iniciemos, por muy contundente y radical que sea, se debe enmarcar en el ámbito de la no violencia y el respeto al marco legal que nos hemos dado los ciudadanos de Cataluña.
El compromiso de nuestra universidad con el autogobierno y las instituciones de Cataluña es total y sin sombras. Por ello, hay que iniciar una vía de negociación para encontrar una solución política al problema que siempre ha sido político. La UB se ofrece para ayudar a restablecer el diálogo perdido y negociar ya un camino de salida a la actual situación.
Como miembros de la comunidad “Alumni” del Máster en Enfermedades Autoinmunes de la UB y del Servicio de Enfermedades Autoinmunes del Hospital Clínic de Barcelona, os pedimos vuestra solidaridad y apoyo en estos momentos tan difíciles para nuestro país y que difundáis en vuestros entornos y comunidades este mensaje.
Asimismo, os recomendamos que sigáis las informaciones sobre la situación real de Cataluña a través de medios de comunicación internacionales, pues lamentablemente el papel que están desarrollando los medios de comunicación españoles no es imparcial ni objetivo:

dimecres, 27 de setembre de 2017

Soledad Retamozo obtiene el cargo de Investigadora Asistente en el Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas (CONICET) de Argentina


El pasado 1 de septiembre de 2017, la Dra Soledad Retamozo obtuvo el cargo por concurso de Investigadora Asistente en la Carrera del Investigador en el Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas (CONICET) de Argentina, con su proyecto titulado "Expresión génica del factor estimulador de linfocitos B (BLyS) como marcador de afectación sistémica y de enfermedad linfoproliferativa en el síndrome de Sjögren primario”. 
La Dra. Soledad Retamozo es natural de Córdoba (Argentina), efectuó los estudios de Medicina y se especializó en Medicina Interna y Reumatología en su ciudad natal y realizó un Research Fellowship en Enfermedades Autoinmunes Sistémicas en el Laboratorio de Enfermedades Autoinmunes Josep Font, CELLEX, IDIBAPS, Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer-Servicio de EnfermedadesAutoinmunes, Hospital Clínic de Barcelona (febrero 2010-febrero 2015), donde también realizó el Máster en Enfermedades Autoinmunes de la Universidad de Barcelona (2010-2011) y defendió sus tesis doctoral el 23 de Julio, 2014 cuyo título del proyecto fue "Influencia de los marcadores inmunológicos en la presentación clínica y evolución de pacientes con enfermedades autoinmunes sistémicas caracterizadas por la hiperactividad de los linfocitos B", dirigida por el Dr. Manuel Ramos-Casals y co-dirigida por el Dr. Antoni Sisó-Almirall, obteniendo la calificación de Cum Laude.  
Actualmente, la Dra. Retamozo es médico adjunto de los Servicios de Reumatología del Hospital Privado Universitario de Córdoba y del Hospital Raul Ferreyra y Profesora titular de la cátedra de Epidemiologia del  Instituto Universitario de Ciencias Biomédicas de Córdoba, Argentina.

dimarts, 29 d’agost de 2017

Nekane Terrades, del Grup de Recerca en Vasculitis del Servei de Malalties Autoimmunes, guanya un dels premis de divulgació Comas i Solà de la Universitat de Barcelona

El proppassat 13 de juny es va revelar el nom dels autors dels tres vídeos guanyadors del III Concurs Comas i Solà: Nekane Terrades, pel vídeo L' arteritis de cèl·lules gegants; Yoran Beldengrün, per la proposta Functional food: smart microgels against lactose intolerance, i Jaume Taura, pel treball Optopharmacology.
El III Concurs Comas i Solà, organitzat conjuntament per l’Escola de Doctorat i la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) de la Universitat de Barcelona, té l’objectiu d’apropar a la ciutadania, mitjançant un canal àgil i visual, la recerca que es duu a terme a la UB, així com donar visibilitat als estudiants de doctorat com a motor de la recerca de la Universitat. A l’hora de decidir els guanyadors, el jurat ha valorat l’originalitat dels vídeos, el rigor científic, la capacitat de síntesi dels conceptes explicats i la claredat del missatge, ja que un dels objectius del certamen és que les peces audiovisuals siguin comprensibles per a un públic no especialitzat ni habituat al llenguatge científic.
El vídeo premiat a  Nekane Terrades, del Grup de Recerca en Vasculitis que lidera la Dra. Maria Cinta Cid, té com a objectiu explicar la recerca en el camp de l’arteritis de cèl·lules gegants. En aquesta malaltia es produeix una inflamació dels vasos sanguinis, amb l'aparició de diferents símptomes. Actualment, els pacients són tractats amb uns fàrmacs anomenats glucocorticoides, però tenen efectes secundaris importants i no funcionen correctament en tots els malalts, cosa que fa necessària la recerca de teràpies alternatives o complementàries. L’objectiu de la tesi de l’autora d’aquest vídeo és estudiar l’impacte d’utilitzar un nou fàrmac en el tractament d’aquesta malaltia: el tocilizumab.

Josep Comas i Solà, un divulgador científic exemplar
El certamen duu el nom de l’astrònom barceloní Josep Comas i Solà (1868-1937), que, interessat des de ben jove per l’astronomia, va esdevenir un gran divulgador científic. Quan tenia quinze anys, va estudiar un meteorit que havia caigut a prop del camp de Tarragona, i el resultat el va publicar a la revista Astronomie. Va destacar pels seus estudis sobre asteroides —en va trobar onze— i va desenvolupar un nou mètode de recerca per calcular-ne l’òrbita. A més de la seva recerca científica en astronomia, va experimentar amb la fotografia i el cinema aplicats a l’observació astronòmica i va desenvolupar estudis en sismologia. Va ser director de l’Observatori Fabra de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des de la seva creació. També va contribuir a fundar la Societat Astronòmica d’Espanya i en va ser el primer president.
El certamen promou que els investigadors en formació expliquin la seva recerca al públic no especialitzat en un format audiovisual, i els guanyadors reben un iPad, una matrícula personal i gratuïta per a qualsevol dels cursos intensius d’idiomes que organitza l’Escola d’Idiomes Moderns (EIM) en la seva oferta d’estiu 2017, i un lot de productes de marxandatge oficial de la Universitat de Barcelona.

Enllaç al vídeo: https://youtu.be/3kpJahjPmb8

dissabte, 26 d’agost de 2017

El Dr. Sergio Prieto, Premi Bartolomé Cabrer de la Societat Catalano-Balear de Medicina Interna a la millor tesi doctoral del 2016




El  Dr. Sergio Prieto, metge especialista del Servei de Malalties Autoimmunes de l’Hospital Clínic que dirigeix el Dr. Ricard Cervera, ha estat guardonat amb el Premi Bartolomé Cabrer de la Societat Catalano-Balear de Medicina Interna a la millor tesi doctoral del 2016. El premi es va entregar en el decurs del XVII Congrés d’aquesta societat científica celebrat a Barcelona els proppassats 4 i 5 de maig de 2017.
La tesi guardonada porta per títol “Afectació de gran vas en l’arteritis de cèl.lules gegants detectada mitjançant tècniques d’imatge: Prevalença, relevància clínica, utilitat diagnòstica i biomarcadors sèrics” i va ser dirigida per la Dra. Maria Cinta Cid, consultora sènior del mateix Servei i líder del Grup de Recerca en Vasculitis Sistèmiques de l’Institutd’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS).
La vasculitis de cèl.lules gegants es caracteritza per la inflamació dels vasos supraaòrtics i, molt típicament, de l’artèria temporal (per la qual cosa també es coneix aquesta malaltia com a arteritis de la temporal) i pot produir complicacions greus com ceguesa. Els estudis portats a terme per aquest grup de recerca i inclosos en aquesta tesi doctoral han demostrat que aquesta malaltia també pot afectar l’artèria aorta i produir complicacions dramàtiques com aneurismes i ruptura aòrtica.