Entre
els experts no existeix actualment un consens internacional referent al
tractament clínic i terapèutic dels pacients infectats pel virus de
l’hepatitis C (VHC) amb manifestacions extrahepàtiques (MEH), ja que és
necessari un enfocament multidisciplinari i complex. Per proporcionar
aquest enfoc de forma homogènia, el Grup Internacional d’Estudi de les
Manifestacions Extrahepàtiques relacionades amb el VHC (ISG-EHCV) ha
elaborat les primeres guies amb les recomanacions clíniques i
terapèutiques basades en l’evidència per al tractament d’aquests
pacients, enfocades especialment en la utilització dels nous fàrmacs
contra el virus que han aparegut els darrers 2 o 3 anys. La guia l’ha
coordinat el Dr. Manuel Ramos-Casals, Consultor del Servei de Malalties Autoimmunes de l’Hospital Clínic-IDIBAPS, i hi han participat altres metges de l’hospital com la Dra. Pilar Brito Zerón, del mateix servei; el Dr. Xavier Forns, del Servei d’Hepatologia i el Dr. Armando López Guillermo, del Servei d’Hematologia. La seva publicació ha estat acceptada per la revista científica Journal of Hepatology, la revista de l’European Association For The Study Of The Liver (EASL).
El virus de l’hepatitis C és causa de la cirrosi hepàtica i del carcinoma hepatocelular, i és un dels virus hepàtics més sovint associats amb el desenvolupament de manifestacions extrahepàtiques (MEH). Aquestes manifestacions es classifiquen d’acord al seu origen subjacent (autoimmune, metabòlic o neoplàsic).
Els pacients infectats pel VHC amb MEH requereixen un enfocament multidisciplinari i l’abordatge terapèutic és complex. Els primers tractaments es basaven en teràpies immunosupressores; més tard, les primeres combinacions de teràpies antivirals (interferó alfa i ribavirina) van representar una clara millorar de la taxa de supervivència, però sovint es requerien diversos mesos de teràpia i es donaven altes taxes d’intolerància. Actualment, han emergit amb força les teràpies antivíriques d’acció directa per a la infecció del VHC, amb uns tractaments de curta durada, efectes secundaris mínims i una eficàcia propera al 100%. Aquests nous fàrmacs estan proporcionant l’oportunitat de curar eficaçment la infecció crònica per VHC i per tant ajudar a evitar les principals complicacions hepàtiques i extrahepàtiques d’aquest virus. En paraules del Dr. Ramos: “per primer cop disposem d’un consens internacional sobre com tractar les MEH associades al VHC, unes manifestacions en molts casos d’origen autoimmunitari, que afecten de forma greu a òrgans vitals i que fins i tot poden produir la mort del pacient; l’impacte de l’aplicació d’aquestes recomanacions sobre la qualitat de vida del pacient VHC pot ser molt significatiu“.
Al llarg de l’etapa d’elaboració de la guia han anat sorgint un nombre important de noves qüestions entre els experts participants, a les quals es vol donar resposta en properes actualitzacions.
El virus de l’hepatitis C és causa de la cirrosi hepàtica i del carcinoma hepatocelular, i és un dels virus hepàtics més sovint associats amb el desenvolupament de manifestacions extrahepàtiques (MEH). Aquestes manifestacions es classifiquen d’acord al seu origen subjacent (autoimmune, metabòlic o neoplàsic).
Els pacients infectats pel VHC amb MEH requereixen un enfocament multidisciplinari i l’abordatge terapèutic és complex. Els primers tractaments es basaven en teràpies immunosupressores; més tard, les primeres combinacions de teràpies antivirals (interferó alfa i ribavirina) van representar una clara millorar de la taxa de supervivència, però sovint es requerien diversos mesos de teràpia i es donaven altes taxes d’intolerància. Actualment, han emergit amb força les teràpies antivíriques d’acció directa per a la infecció del VHC, amb uns tractaments de curta durada, efectes secundaris mínims i una eficàcia propera al 100%. Aquests nous fàrmacs estan proporcionant l’oportunitat de curar eficaçment la infecció crònica per VHC i per tant ajudar a evitar les principals complicacions hepàtiques i extrahepàtiques d’aquest virus. En paraules del Dr. Ramos: “per primer cop disposem d’un consens internacional sobre com tractar les MEH associades al VHC, unes manifestacions en molts casos d’origen autoimmunitari, que afecten de forma greu a òrgans vitals i que fins i tot poden produir la mort del pacient; l’impacte de l’aplicació d’aquestes recomanacions sobre la qualitat de vida del pacient VHC pot ser molt significatiu“.
Al llarg de l’etapa d’elaboració de la guia han anat sorgint un nombre important de noves qüestions entre els experts participants, a les quals es vol donar resposta en properes actualitzacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada